La Mojdeh i en Guillaume ens visiten i ens ensenyen alguns trucs pels jocs finals del primer trimestre

Ei! Aquest dimecres ens van visitar la Mojdeh i en Guillaume, dos investigadors experts en visió per computador. Apart de donar-nos alguns consells i trucs per a la creació del nostre projecte final, vam conversar amb ells i al final ens van firmar un autògraf i tot! També vam veure que el llenguatge de la ciència és l'anglès, per tant, ja cal que també ens posem les piles per aprendre'n força.

Aquí sota podeu veure algunes de les fotos de la visita. Ara sí que ens quedaran uns jocs xulos!

Ens visita TV3!

La setmana passada ens van visitar el TN Comarques per fer-nos un petit reportatge. Les periodistes van venir el dimecres, el dia que l'aula està més plena! Van poder comprovar com treballàvem tots plegats intentant resoldre el repte de la cursa pel desert. Estem molt satisfets perquè va sortir un reportatge força guapo, llàstima que al final, amb aquestes coses no hi pugui sortir tothom a la tele! Però no patiu, que en vindran d'altres.

Apa, a seguir disfrutant, treballant i jugant. Sabeu que ben aviat haureu de crear el vostre de joc? Aneu pensant idees!

Repte de la clau amagada!!!!!

http://scratch.mit.edu/projects/17191972/

---

Anirem intercalant les pràctiques amb petits reptes. Com ho veieu? Així també a la llarga podeu pensar reptes vosaltres mateixos, a veure qui té més enginy!

El repte de la clau amagada es basa en fer que el personatge arribi a agafar la clau esquivant les roques amb el mínim temps possible. Aquesta vegada, però, nosaltres no movem el personatge amb el ratolí.

L'objectiu és ser capaços de programar el personatge de forma que sigui capaç d'arribar sempre a la clau, independentment de la posició de les roques. Això vol dir que hem de ser prou llestos per fer que sigui capaç d'esquivar les roques canviant de direcció per exemple.

A més a més, per cada estrella que agafem, restem 10 segons al temps final. Us atreviu amb el repte? En quant de temps sou capaços de fer-ho?

1er mini-taller d'interacció i videojocs: Ja tenim el vídeo!

---

Els passats 16 i 17 de desembre ens ho vam passar d'allò més bé jugant amb l'Space Invaders. Us enrecordeu? Doncs hem agafat les imatges i n'hem tret un vídeo. En alguns moments sembla més aviat una classe de ball!

El nostre programa inicialment funcionava amb el teclat: fletxa dreta i fletxa esquerra per els moviments de la nostra nau, i l'espai per disparar. El repte consistia en modificar-lo, de tal manera que funcionés amb la càmera d'infrarojos Kinect. El moviment de la nau, el vam controlar amb el moviment del nostre cos, dreta-esquerra. Fins aquí senzill. Però, com es feia per disparar? Al final, vam trobar que per disparar podíem posar les mans més enlaire que el cap i funcionava! La diversió va venir després quan enlloc d'un hi vam afegir dos jugadors.

Segur que quan acabem el Codeclub aquest curs, sereu capaços vosaltres mateixos de dissenyar un joc molt més divertit i enginyós. Us apunteu al repte?

1er mini-taller d'interacció i videojocs adreçat a nens de primària

Estem molt contents de poder anunciar el primer mini-taller del CodeClub Besalú. La universitat de Girona a través del grup de recerca en Visió per Computador i  Robòtica (VICOROB) ens ha deixat molt amablement unes quantes càmeres Kinect per poder jugar-hi uns dies.

Així doncs, els pròxims 15 i 16 de desembre mourem el CodeClub de lloc per realitzar la primera activitat paral.lela que tenim prevista per aquest curs. I que millor per començar que amb uns dels jocs més coneguts de la història dels videojocs, l'Space Invaders. Si mai heu jugat a un joc de marcians, segurament ha sortit o s'ha inspirat a través de l'Space Invaders.

Aquest joc probablement sigui uns dels més importants de la història dels videojocs. El van dissenyar al Japó a finals dels anys setanta (1978), tot i que més endavant es va vendre per tot el món. Avui en dia si mirem el joc no sembla gran cosa, però heu de pensar que en aquells temps varen haver d'inventar una nova màquina recreativa per poder-hi jugar. Recordeu que fa 30 anys, la potència del millor ordinador era 100 vegades més petita que qualsevol telèfon mòbil d'avui en dia.       

Heu jugat mai a una màquina recreativa de videojocs? Doncs l'Space Invaders va ser una de les primeres. Fixeu-vos si va ser important que al Japó, degut a  que la gent hi jugava tant a les sales de videojocs, varen començar a escassejar les monedes i el govern en va haver de fer més.

Evidentment en aquells temps tampoc hi havien ni Kinects, ni Wiis, ni res per l'estil, i s'hi jugava a través de palanques de jocs. Per tant, què tal si modifiquem el joc per adaptar-lo als temps que corren? 

El que farem en aquest mini-taller serà modificar l'Space Invaders clàssic fent que dos jugadors puguin controlar el joc utilitzant una Kinect.


El que volem aconseguir és que dos persones puguin competir a la mateixa partida per veure qui és capaç de matar més marcians utilitzant el cos com a única eina de control del joc. 

 Què us sembla, ens hi posem?                                                                                                                                          

Reptes per la pràctica 3

A veure si els que acabeu ràpid la pràctica 3, la dels focs artificials, podeu afegir-hi alguna coseta. Intentem pensar una mica:

1. Com ho faríeu perquè la trajectòria dels coets fos una mica corbada?
2. Podeu fer que alguns coets vagin més depressa que d'altres, i d'una manera aleatòria?
3. Podeu fer úniques les explosions dels focs variant la mida i velocitat de cadascuna de les explosions?
4. Efecte del públic: en un concurs de focs artificials, els espectadors sempre es queden bocabadats. Es poden afegir espectadors al joc? Seria possible que diguessin el so 'aaaaaaahhhhhhh!' després que explotés un dels focs?

Més coses de la pràctica 1

Hola nois!!!

Aquí van unes quantes preguntes més sobre el funcionament del joc. A veure qui les endevina!!

1. Observeu el bloc inicial d'en Herbert.  Com és que en Herbert és capaç de seguir el punter del ratolí? Quin és bloc que ho fa possible?

Proveu de treure el bloc  [vés a punter de ratolí] i comproveu per vosaltres mateixos el que està passant.

2. I en Fèlix? Com és que sempre segueix en Herbert?

Quin és el bloc que ho fa possible? Fixeu-vos en les diferències respecte al bloc d'en Herbert.
Proveu de canviar el bloc [apunta cap a punter del ratolí] pel bloc d'en Herbert [ves a punter de ratolí].

Què li passa a en Fèlix? Hi veieu les diferències?

3. Fixeu-vos de nou en l'script d'en Fèlix. Com sabem que en Fèlix ha atrapat a en Fèlix? Quin penseu que és bloc més important aquí? Què fa?

4. Mirant el següent script, què és el que fa que en Herbert pari i canvii de vestit? Quin penseu que és el mecanisme que hi ha a darrera del bloc [envia a tots atrapat] de l'script d'en Fèlix?

Efectivament, els missatges entre en Herbert i en Fèlix són una de les parts més importants del joc que hem construït. De fet, els enviaments de missatges entre programes, són una tècnica molt estesa als programes dels nostres ordinadors i telèfons mòbils.

Però a més a més, encara més important és entendre el funcionament del bloc "si ... llavors" que trobem a l'Script d'en Fèlix. Aquestes instruccions són les responsables de la majoria de les coses que fan els programes d'ordinador.  Ja veureu com les trobarem a per tot en els jocs que farem a partir d'ara!

Per exemple, proveu aquest programa, fent doble clic al següent enllaç:

http://scratch.mit.edu/projects/14450482/

Abans de veure els blocs, penseu com ho fa el joc per fer que el gos només bordi quan veu al gat, i estigui pensatiu amb la papallona i el ratpenat.  Mireu els blocs amb deteniment:

BLOCS DEL GOS.  Observeu com el quan el vestit dels animals és un GAT llavors el gos es posa a bordar com boig!!!

BLOCS DEL GAT. Observeu que els blocs només van canviant entre papallona, ratpenat i gat.